dimecres, 27 d’abril del 2011

15 D’ ABRIL (16h a 21h)

FASE 3 : Seguiment dels casos, i concreció d’un cas de reeducació

En aquest moment es posa en pràctica les estratègies de reeducació.

Objectius:

- Conèixer les relacions que estableixen els diferents nens/es amb el professional, i quin tipus de relació s’hi estableix.

- Compartir amb els especialistes implicats sobre allò observat i quins serien els punts a desenvolupar per tal de treballar cada cas.

- Construir col·laborativament amb els professionals implicats i la coordinadora unes idees que seran el punt de partida per tal de planificar les activitats posteriors que haurem d’elaborar per tal que ells puguin aplicar amb el nen/a.

- Elaborar una seqüenciació d’activitats per a desenvolupar de manera escalada al llarg dels dies.

- Parlar amb el professional implicat sobre les diferents activitats proposades i el motiu de la seva seqüenciació.

- Tornar a definir o adaptar les activitats plantejades ajustant-les a les aportacions i crítiques obtingudes del feed-back entre els professionals.

Per treballar aquests objectius marcats vaig estar juntament amb la logopeda. D’aquesta manera podia veure com treballava, la relació entre el nen i la professional, les diferents activitats que treballaven, què es prioritza,...

Feien servir diferents jocs com a eina d’aprenentatge. En un tauler qui trobava primer el dibuix de la fitxa que tenien a la mà l’havia de repetir. Amb un altre joc unien dues peces i formaven un dibuix de contraris on la logopeda feia la primera frase i el nen deia la seva oposada. També tenen una oca amb cadascuna de les lletres, és a dir, al nen que li costi pronunciar la “g” jugarà a la oca del gat, on totes les caselles tenen dibuixos amb la “g”: un gos, un gat, una agulla....

Valoració

El que vaig veure és que tenen una relació molt d’entre iguals, amb confiança perquè els nens perdin la por a equivocar-se i no tinguin vergonya.

Per ajudar al nen vocalitza molt i repeteix el que el nen diu correctament, sense dir mai la paraula NO ho fas bé. Sempre és un reforç positiu, mai negatiu.

Moltes vegades el nen s’enfadava perquè no jugàvem com ell volia, i el que intentava la Belén ( logopeda) era emfatitzar en parlar, discutir-ho, arribar a un acord, i intentar no enfadar-se.

Per tal de motivar als nens, quan ja havien treballat una bona estona, buscava activitats relacionades amb algun personatge de dibuixos animats, o alguna pel·lícula i treballava mitjançant això, de manera que els nens continuaven practicant d’una manera més lúdica, i que els hi agradava.

He pogut veure la relació, el rol entre els dos components de la reeducació, com treballen, com es comporta cadascú, quines són les prioritats marcades amb cadascú, quines estratègies fan servir per aprendre ( el joc)...i la veritat és que ha estat molt diferents de com vam treballar les tècniques d’estudi amb la psicòloga i les preguntes “TRUQUI”.

He pogut observar les diferents maneres de treballar i de fer dins d’un mateix centre i d’un mateix grup de professionals, que el que fan és adaptar-se a les necessitats de cada nen o nena que tingui unes dificultats concretes.

dimecres, 20 d’abril del 2011

8 D’ ABRIL (16h a 21h)

FASE 2 : Reunions d’equip per coordinar el treball

Avui ha estat un dia inesperat. Al arribar al centre, m’esperava la meva tutora per dir-me que la psicòloga estava malalta i que no podia venir, i que una logopeda era en un congrés i no podíem contar amb ella. Així doncs érem tres persones fent la feina de cinc.

Així doncs, la feina que tenia pensada no la he pogut portar a terme, i el que he hagut de fer és portar la reeducació de dos estudiants, amb TDAH, i l’altre amb TEL (trastorn específic del llenguatge) i ajudar a passar proves a la meva tutora.

TDAH

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) es un síndrome conductual amb bases neurobiològiques i un fort component genètic.

Es tracta d’un trastorn neurològic del comportament[ caracteritzat per la distracció moderada a severa, períodes d’atenció breus, inquietud motora, inestabilitat emocional i conductes impulsives.

Segons el Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales (DSM-IV): "Habitualmente, los síntomas empeoran en las situaciones que exigen una atención o un esfuerzo mental sostenidos o que carecen de atractivo o novedad intrínsecos (p. ej., escuchar al maestro en clase, hacer los deberes, escuchar o leer textos largos, o trabajar en tareas monótonas o repetitivas)".

En aquest sentit, es reconeixen tres subtipus de TDAH:

  • Amb predomini de déficit d’ atenció. (Codi CIE-10: F98.8)
  • Amb predomini de conducta impulssiva e hiperactivitat. (Codi CIE-10: F90.0)
  • Tipus combinat, on els dos trastorns anteriors es donen a la vegada. (Codi CIE-10: F90.0)

La complementarietat entre teràpies cognitiu conductuals i el seguiment farmacològic, semblen ser avui dia el millor tractament per al TDAH.

1er cas de TDAH

És un nen de 3er de primària que mostra molts problemes per concentrar-se. Quan entra es mostra molt tímid, i com que no em coneix, la seva actitud és molt positiva i tranquil·la.

Activitat: Treballem amb un llibre de diferents lectures seguides d’activitats que treballen la comprensió.

Objectiu: No és la feina final, sinó ens hem de centrar en feines més centrades en com fer-les. Constantment estic pendent de que tingui les mans sobre la taula, tingui el material necessari, segui en una postura correcta, no giri la mirada per buscar distracció...

Valoració: ha estat tota l’estona centrat i atent, sense aixecar la mirada del paper. He de dir que això és degut a que no ens coneixem i no és la mateixa actitud amb algú que veus per primera vegada que no amb algú que ja coneixes.

2n cas de TDAH

És un nen de 5è de primària que es mostra problemes de concentració i és molt inquiet. Aquest es mostra també tímid però al moment comença a explicar-me coses de l’escola i del futbol per intentar no fer la feina.

Activitat: Treballem el mateix llibre d’abans per treballar la comprensió.

Objectiu: Com en el cas d’abans, no és l’objectiu final acabar la lectura i fer la comprensió, sinó ens hem de centrar en no moure’ns, no jugar amb les mans i estar centrats en la feina. Constantment estic pendent de les seves mans, perquè aprofita qualsevol moment per ficar-les a dins del pantalons i jugar. Intento que les tingui sobre la taula, que agafi el material necessari, que segui en una postura correcta, i que no giri la mirada per buscar distracció...

Valoració: m’ha costat més mantenir la seva atenció durant els 45 minuts de la sessió. El que he fet ha estat deixar de banda la part escrita, i treballar més la part oral, on ell hagués de parlar, d’explicar-me la història, de treballar la part més visual.

TEL

La definició més característica sobre Trastorn Específic del Llenguatge prové de la ASHA (American Speech- Language- Hearing Association, 1980): “Un trastorno de lenguaje es la anormal adquisición, comprensión o expresión del lenguaje hablado o escrito. El problema puede implicar a todos, uno o alguno de los componentes fonológico, morfológico, semántico, sintáctico o pragmático del sistema lingüístico. Los individuos con trastornos del lenguaje suelen tener problemas de procesamiento del lenguaje o de abstracción de la información significativa para el almacenamiento y recuperación por la memoria a corto plazo”.

És conegut que els dèficits de memòria en nens amb TEL venen determinats per la seva incapacitat per a mantenir la representació fonològica en MT, ja que l’ execució d’aquests nens es veu deteriorat quan han de portar a terme més d’un procés a la vegada.

1er cas de TEL

Com que aquest era un cas més complex i que jo no havia tractat mai, la meva tutora em va fer cinc cèntims del que era aquest trastorn, i de quina feina treballaria amb l’alumna. És una alumna de 1er d’ESO amb problemes d’estructuració del llenguatge.

Activitat: l’activitat que vam fer va ser treballar primer de manera fonològica i després escrivint en paper el que havíem dit. Es tractava de fer frases estructurades del tipus:

AHIR + ______________________+ perquè_________________

DEMÀ+______________________+ perquè_________________

AVUI +______________________+ perquè_________________

Valoració: va ser una feina molt profitosa. Veia com la noia s’esforçava per pronunciar frases tan bàsiques que nosaltres les fem sense pensar-hi, i vaig veure que per a la gent amb aquest tipus de trastorn era com llegir una frase en un altre idioma, que li calia fer un esforç molt gran.

La veritat és que amb els casos que he tractat avui, he après molt, a veure les diferents dificultats d’aprenentatges que tenen, i que amb cadascú hi ha una manera diferent de treballar, tot depenent del seu tarannà. Espero poder veure d’aquí unes setmanes un canvi en el seu procés d’aprenentatge, i poder veure que l’esforç de cadascú d’ells té recompensa.

dilluns, 18 d’abril del 2011

1 D’ ABRIL (16h a 21h) …continuació

FASE 2 : Reunions d’equip per coordinar el treball

La segona part de la jornada va ser la continuació de casos que estaven en procés de valoració. En aquesta primera valoració vaig poder veure com l’entorn d’un nen és important per a valorar el seu cas. Es tracta d’un nen de P3 que no parla, i es van fer una sèrie de preguntes a la mare per saber una mica millor la situació, preguntes com: si va anar bé el part, quantes setmanes de gestació, si menja bé, si va agafar el pit... coses que no pensava que eren necessàries.

La segona va ser continuació de proves WISC, que vaig poder passar jo. Sempre havia sentit el nom del test però mai l’havia vist a la pràctica. I després d’un parell de dies observant a la meva tutora, vaig ser jo la que ho va fer. Va estar molt bé la veritat. La cosa que més em va impressionar va ser quan li vaig preguntar a la meva tutora de com aconseguir els tests i em va dir que es compraven i que cadascú podia costar uns 1000 euros. Es poden aconseguir a TEA Ediciones.

La tercera va ser la valoració d’un cas de logopèdia. La Psicopedagoga havia de valorar si el nen havia aconseguir l’objectiu previst, que era saber dir la doble r i la s. Després d’unes proves i unes imatges del plon-r el nen va ser donat d’alta.

Ha estat una tarda molt profitosa i on he pogut practicar in situ les proves que sempre havia sentit parlar però que mai havia vist passar. He vist que en un una primera visita, és important saber l’entorn on es desenvolupa el nen i tot el que li pot afectar, ja sigui emocional, social, familiar, relacional, alimentari....

Espero que hi hagi mes tardes com aquesta, on aprengui moltes coses i em deixin formar part d’un equip de professionals com aquest.

dijous, 14 d’abril del 2011

Bibliografia



L'aprenentatge en la infància i l'adolescència. Claus per evitar el fracàs escolar

Coordinadora: Dra. Anna Sans Fitó. Coordinadora de la Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge (UTAE). Servei de Neurologia - Hospital Sant Joan de Déu (Observatori FAROS Sant Joan de Déu)
Informe / 22 de setembre de 2010

El quart informe FAROS aprofundeix en diversos trastorns d'aprenentatge de la infància i l'adolescència: la dislèxia, el TDAH, el trastorn del desenvolupament del llenguatge, la discalcúlia i el trastorn de l'aprenentatge no verbal. Inclou l'article "Aspectes educatius que intervenen en el fracàs escolar" d'Enric Roca, coordinador d'Edu21.

Us recomano una adreça molt útil on podem trobar informació sobre els trastorns amb els que ens trobem a les postres escoles i centres educatius. Trobareu els quaderns FAROS que són molt interessants. A mi m’està servint molt per el meu pla de treball, i per tenir una mica més d’informació sobre els casos que venen al centre psicopedagògic.

http://www.faroshsjd.net/home.php?lang=1

1 D’ ABRIL (16h a 21h)


FASE 2 : Reunions d’equip per coordinar el treball

Finalitzada la primera fase, comencem la segona.

La finalitat d’aquesta fase és la de dissenyar unes estratègies de reeducació que es portaran a terme en el centre. Què fer per abordar les necessitats que es generen?

M’he marcat tres objectius principals:

- Saber detectar el rol de cada professional de l’equip.

- Saber detectar la dinàmica de l’equip.

- Treballar de manera coordinada per transmetre la informació: les estratègies que s’han decidit portar a terme, el seguiment del pla d’intervenció, els nous acords que es vagin creant durant el procés...

Per conèixer el rol de cada professional, avui he estat acompanyant a la Núria ( la psicòloga). La sessió la dedicàvem a un adolescent amb problemes d’atenció amb qui treballen principalment les tècniques d’estudi per ordenar la informació més rellevant.

La tècnica que fa servir la Núria és la tàctica de les preguntes “TRUQUI”, que són les que sempre s’han de tenir en compte per qualsevol text : què? Com són? On? Qui?... El que pretén és que l’alumne llegeixi el tema i no se l’aprengui en el mateix ordre que està al llibre, ni que ho repeteixi com a un lloro, el que vol és que tenint aquestes preguntes bàsiques ell mateix construeixi el text de manera que li quedi a la memòria.

Per ordenar la informació fa servir símbols, jocs de paraules o frases que li quedin al cap i pugui recordar la informació de manera coherent.

Amb aquesta sessió he pogut veure un pas més del procés de reeducació que es porta en el centre. He pogut observar de quina manera la psicòloga ajuda a treballar la informació i estructurar-la perquè aquesta sigui fàcil d’aprendre per a una persona que té problemes d’estructuració del llenguatge.

dilluns, 4 d’abril del 2011

24 DE MARÇ (16h a 21h)

FASE 1: Anàlisi del context i detecció de necessitats

Avui és el segon dia de pràctiques, i continuo amb la coordinadora del centre per conèixer més a fons la seva feina. Així doncs, continuem passant test i proves a diferents nens que ens ajuden a identificar les necessitats.

La tarda la podem dividir en dos blocs:

El primer, ha estat centrat en la recopilació d’informació necessària per conèixer amb més detall les característiques de les dificultats dels casos que venen al centre, i la millora manera per poder actuar.

Bàsicament el tema tractat ha estat la dislèxia, que és el trastorn d’aprenentatge més freqüent.

Hem de tenir clar que, no hi ha cap prova ni test específic per al diagnòstic de la dislèxia.

El primer pas del tractament és explicar al nen com més clarament millor, la naturalesa del problema.

Els altres dos pilars en què es basa el tractament de la dislèxia són:

- Reeducació: l’ajut que rep directament el nen per a millorar la seva lectoescriptura i el desenvolupament d’estratègies compensatòries per tal d’avançar en els aprenentatges acadèmics.

- Acomodacions: les facilitats o adaptacions escolars que ha de tenir tot alumne amb dislèxia per a avançar en els aprenentatges malgrat les seves dificultats lectores.

El segon, ha estat la continuació de proves i tests d’alguns casos que estan en la valoració inicial.

Avui hem passat les proves per treballar la memòria verbal amb el test WISC-IV.

Amb aquesta tarda, he pogut aprofundir més en el treball inicial del psicopedagog, amb proves, test, observacions directes, entrevistes amb els familiars...i he pogut comparar la teoria amb la part pràctica.