FASE 3 : Seguiment dels casos, i concreció d’un cas de reeducació
En aquest moment es posa en pràctica les estratègies de reeducació.
Objectius:
- Conèixer les relacions que estableixen els diferents nens/es amb el professional, i quin tipus de relació s’hi estableix.
- Compartir amb els especialistes implicats sobre allò observat i quins serien els punts a desenvolupar per tal de treballar cada cas.
- Construir col·laborativament amb els professionals implicats i la coordinadora unes idees que seran el punt de partida per tal de planificar les activitats posteriors que haurem d’elaborar per tal que ells puguin aplicar amb el nen/a.
- Elaborar una seqüenciació d’activitats per a desenvolupar de manera escalada al llarg dels dies.
- Parlar amb el professional implicat sobre les diferents activitats proposades i el motiu de la seva seqüenciació.
- Tornar a definir o adaptar les activitats plantejades ajustant-les a les aportacions i crítiques obtingudes del feed-back entre els professionals.
Per treballar aquests objectius marcats vaig estar juntament amb la logopeda. D’aquesta manera podia veure com treballava, la relació entre el nen i la professional, les diferents activitats que treballaven, què es prioritza,...
Feien servir diferents jocs com a eina d’aprenentatge. En un tauler qui trobava primer el dibuix de la fitxa que tenien a la mà l’havia de repetir. Amb un altre joc unien dues peces i formaven un dibuix de contraris on la logopeda feia la primera frase i el nen deia la seva oposada. També tenen una oca amb cadascuna de les lletres, és a dir, al nen que li costi pronunciar la “g” jugarà a la oca del gat, on totes les caselles tenen dibuixos amb la “g”: un gos, un gat, una agulla....
Valoració
El que vaig veure és que tenen una relació molt d’entre iguals, amb confiança perquè els nens perdin la por a equivocar-se i no tinguin vergonya.
Per ajudar al nen vocalitza molt i repeteix el que el nen diu correctament, sense dir mai la paraula NO ho fas bé. Sempre és un reforç positiu, mai negatiu.
Moltes vegades el nen s’enfadava perquè no jugàvem com ell volia, i el que intentava la Belén ( logopeda) era emfatitzar en parlar, discutir-ho, arribar a un acord, i intentar no enfadar-se.
Per tal de motivar als nens, quan ja havien treballat una bona estona, buscava activitats relacionades amb algun personatge de dibuixos animats, o alguna pel·lícula i treballava mitjançant això, de manera que els nens continuaven practicant d’una manera més lúdica, i que els hi agradava.
He pogut veure la relació, el rol entre els dos components de la reeducació, com treballen, com es comporta cadascú, quines són les prioritats marcades amb cadascú, quines estratègies fan servir per aprendre ( el joc)...i la veritat és que ha estat molt diferents de com vam treballar les tècniques d’estudi amb la psicòloga i les preguntes “TRUQUI”.
He pogut observar les diferents maneres de treballar i de fer dins d’un mateix centre i d’un mateix grup de professionals, que el que fan és adaptar-se a les necessitats de cada nen o nena que tingui unes dificultats concretes.
