8 D’ ABRIL (16h a 21h)

FASE 2 : Reunions d’equip per coordinar el treball

Avui ha estat un dia inesperat. Al arribar al centre, m’esperava la meva tutora per dir-me que la psicòloga estava malalta i que no podia venir, i que una logopeda era en un congrés i no podíem contar amb ella. Així doncs érem tres persones fent la feina de cinc.

Així doncs, la feina que tenia pensada no la he pogut portar a terme, i el que he hagut de fer és portar la reeducació de dos estudiants, amb TDAH, i l’altre amb TEL (trastorn específic del llenguatge) i ajudar a passar proves a la meva tutora.

TDAH

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) es un síndrome conductual amb bases neurobiològiques i un fort component genètic.

Es tracta d’un trastorn neurològic del comportament^[ caracteritzat per la distracció moderada a severa, períodes d’atenció breus, inquietud motora, inestabilitat emocional i conductes impulsives.

Segons el Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales (DSM-IV): "Habitualmente, los síntomas empeoran en las situaciones que exigen una atención o un esfuerzo mental sostenidos o que carecen de atractivo o novedad intrínsecos (p. ej., escuchar al maestro en clase, hacer los deberes, escuchar o leer textos largos, o trabajar en tareas monótonas o repetitivas)".

En aquest sentit, es reconeixen tres subtipus de TDAH:

• Amb predomini de déficit d’ atenció. (Codi CIE-10: F98.8)
• Amb predomini de conducta impulssiva e hiperactivitat. (Codi CIE-10: F90.0)
• Tipus combinat, on els dos trastorns anteriors es donen a la vegada. (Codi CIE-10: F90.0)

La complementarietat entre teràpies cognitiu conductuals i el seguiment farmacològic, semblen ser avui dia el millor tractament per al TDAH.

1er cas de TDAH

És un nen de 3er de primària que mostra molts problemes per concentrar-se. Quan entra es mostra molt tímid, i com que no em coneix, la seva actitud és molt positiva i tranquil·la.

Activitat: Treballem amb un llibre de diferents lectures seguides d’activitats que treballen la comprensió.

Objectiu: No és la feina final, sinó ens hem de centrar en feines més centrades en com fer-les. Constantment estic pendent de que tingui les mans sobre la taula, tingui el material necessari, segui en una postura correcta, no giri la mirada per buscar distracció...

Valoració: ha estat tota l’estona centrat i atent, sense aixecar la mirada del paper. He de dir que això és degut a que no ens coneixem i no és la mateixa actitud amb algú que veus per primera vegada que no amb algú que ja coneixes.

2n cas de TDAH

És un nen de 5è de primària que es mostra problemes de concentració i és molt inquiet. Aquest es mostra també tímid però al moment comença a explicar-me coses de l’escola i del futbol per intentar no fer la feina.

Activitat: Treballem el mateix llibre d’abans per treballar la comprensió.

Objectiu: Com en el cas d’abans, no és l’objectiu final acabar la lectura i fer la comprensió, sinó ens hem de centrar en no moure’ns, no jugar amb les mans i estar centrats en la feina. Constantment estic pendent de les seves mans, perquè aprofita qualsevol moment per ficar-les a dins del pantalons i jugar. Intento que les tingui sobre la taula, que agafi el material necessari, que segui en una postura correcta, i que no giri la mirada per buscar distracció...

Valoració: m’ha costat més mantenir la seva atenció durant els 45 minuts de la sessió. El que he fet ha estat deixar de banda la part escrita, i treballar més la part oral, on ell hagués de parlar, d’explicar-me la història, de treballar la part més visual.

TEL

La definició més característica sobre Trastorn Específic del Llenguatge prové de la ASHA (American Speech- Language- Hearing Association, 1980): “Un trastorno de lenguaje es la anormal adquisición, comprensión o expresión del lenguaje hablado o escrito. El problema puede implicar a todos, uno o alguno de los componentes fonológico, morfológico, semántico, sintáctico o pragmático del sistema lingüístico. Los individuos con trastornos del lenguaje suelen tener problemas de procesamiento del lenguaje o de abstracción de la información significativa para el almacenamiento y recuperación por la memoria a corto plazo”.

És conegut que els dèficits de memòria en nens amb TEL venen determinats per la seva incapacitat per a mantenir la representació fonològica en MT, ja que l’ execució d’aquests nens es veu deteriorat quan han de portar a terme més d’un procés a la vegada.

1er cas de TEL

Com que aquest era un cas més complex i que jo no havia tractat mai, la meva tutora em va fer cinc cèntims del que era aquest trastorn, i de quina feina treballaria amb l’alumna. És una alumna de 1er d’ESO amb problemes d’estructuració del llenguatge.

Activitat: l’activitat que vam fer va ser treballar primer de manera fonològica i després escrivint en paper el que havíem dit. Es tractava de fer frases estructurades del tipus:

AHIR + ______________________+ perquè_________________

DEMÀ+______________________+ perquè_________________

AVUI +______________________+ perquè_________________

Valoració: va ser una feina molt profitosa. Veia com la noia s’esforçava per pronunciar frases tan bàsiques que nosaltres les fem sense pensar-hi, i vaig veure que per a la gent amb aquest tipus de trastorn era com llegir una frase en un altre idioma, que li calia fer un esforç molt gran.

La veritat és que amb els casos que he tractat avui, he après molt, a veure les diferents dificultats d’aprenentatges que tenen, i que amb cadascú hi ha una manera diferent de treballar, tot depenent del seu tarannà. Espero poder veure d’aquí unes setmanes un canvi en el seu procés d’aprenentatge, i poder veure que l’esforç de cadascú d’ells té recompensa.