Avui ha estat un dia força complicat. Teníem la tarda programada per fer devolutives, però abans vaig estar treballant amb la psicòloga un dels seus casos. Vam estar treballant sobre quina manera seria la més funcional per ajudar al nen a l’hora d’estructurar la informació del llibre. Vam seleccionar una sèrie de “truquis” que pensem que li anirien bé, i vam portar-los a la pràctica.
El resultat va ser molt bó. Amb l’ajuda dels “truquis” el nen va ser capaç d’ordenar tota la informació del tema seguint unes preguntes bàsiques de manera que després li era més fàcil trobar la informació que ell necessitaria més tard.
Va arribar el moment de fer les devolutives a varies famílies. Va ser difícil, perquè ens vam trobar amb famílies que no entenien que el seu fill tenia dificultats, uns altres que parlant amb ells ja veies d’on sortien els problemes del seu fill ( perquè davant nostre no paraven de barallar-se i faltar-se el respecte), però els que més em van sobtar van ser els últims pares.
Vaig veure com un pare i una mare es derrocaven plorant desconsoladament perquè no sabien què fer amb el seu fill. Explicava que havia agafat la rutina de desordenar tota la casa, insultar, escopir...els diumenges. Tenia problemes amb el control de la conducta.
Va ser un moment molt incòmode per a mi, perquè mai havia pensat trobar-me en aquesta situació, però la meva tutora va saber com donar suport a la família. Els hi va donar unes pautes d’actuació per al moment que tingui el brot, i va suggerir portar-lo a un psiquiatra.
La valoració que faig del dia d’avui ha estat molt positiva. Penso que mai estarem preparats per tots els casos que ens vinguin a fer consulta, per molta literatura que llegim o per molta experiència que tinguem. Sempre hi haurà casos que ens superaran i que faran que vulguem ser millors i preparar-nos perquè en un futur puguem saber què fer davant aquestes situacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada