Avui és l’últim dia del meu diari. Això no vol dir que acabi les meves pràctiques, ja que encara em queden un parell de sessions més. Ens aquestes sessions farem un tancament del treball fet, una mica de reflexió, de valoració del pla de treball, de la coordinació amb la meva tutora,etc.
Em quedarà pendent la FASE 4 : Valoració del cas concret de reeducació. Però a la memòria afegiré aquest últim apartat.
La conclusió que trec avui és que facis la temporalització que facis, sempre hi ha algun imprevist que et fa desquadrar tota la feina. Com a professionals de la psicopedagogia, haurem de saber adaptar-nos a les noves situacions, als imprevistos, a les improvitzacions, perquè per molt professional que siguis sempre hi haurà alguna cosa que no la podràs controlar o que et farà reorganitzar el temps disponible. En aquest sentit, hi ha hagut dificultat per coordinar-nos algun dia per malaltia d’algú, posposar visites perquè les famílies no s’han presentat, perquè han estat les festes del barri i el centre ha estat tancat...coses externes a la nostra voluntat. Doncs avui, és un d’aquests dies que confirmen la regla. Les tres últimes visites ens han fallat, així que hem aprofitat per ordenar horaris, prioritzar casos i introduir dades a l’ordinador, cosa de la qual sempre ens queixem ( i ha quedat palès al debat) que mai tenim temps per fer.
Com que serà la meva última actualització del bloc, voldria fer una mica de reflexió sobre les pràctiques.
CONCLUSIONS
La valoració global del Pla de treball ha estat molt positiva, tot i que encara em queden varies sessions per acabar el PràcticumII. M’he trobat molt a gust en el centre de pràctiques, he sentit que la gent m’ha respectat com a psicopedagoga o assessora tenint en compte la meva poca experiència en el camp i m’he sentit recolzada pels professionals del centre en tot moment. La meva tutora ha estat una font d’informació i de recursos que m’han ajudat molt a l’hora de trobar literatura sobre temes que desconeixia. Ha estat sempre disponible per a qualsevol dubte i sempre ha tingut un moment per a posar-me al dia dels casos que ella considerava que m’interessarien. El que més valoro d’ella ha estat la confiança i el treball en equip que m’ha deixat fer al seu costat, i que sempre m’ha presentat a les famílies com “ la meva companya”.
Sobre les fases del treball, he de dir que no s’ha pogut portar a terme tal i com estava programada en la temporalització semestral, ja que la fase 4 que és la d’avaluació encara no l’hem pogut posar en comú entre els especialistes que han portat a terme el pla de treball, però això és bo perquè hem hagut d’anar variant i adaptant-nos a les característiques del moment i dels recursos disponibles. D’aquesta manera he pogut veure que tot i que estigui tot molt bé dissenyat, estructurat, temporalitzat i coordinat, sempre has de tenir recursos per allò que et surt imprevist en l’últim moment. També he de dir que de les fases previstes, la de coordinació amb els especialistes ha estat la més complicada a portar a terme, ja que és molt difícil trobar el moment que a tothom li vagi bé per poder trobar-nos i parlar del problema en qüestió, però el treball en xarxa és essencial en l’àmbit educatiu, i això m’ha fet aprendre a tenir paciència, i fer d’intermediària entre el grup de professionals per facilitar el moment de cooperació i col·laboració.
Després d’ haver viscut l’experiència he de dir que en un principi em vaig trobar una mica perduda al ser un centre privat i un àmbit totalment diferent al que estic acostumada a treballar ( educació formal), però ara veig clar que ha estat molt encertada la tria que vaig fer, i que he aconseguit molt més del que en un principi em vaig proposar.
He après moltes coses que no he après a cap de les assignatures de la carrera, ja que la teoria et parla de documents, de proves, de tests, de treball cooperatiu...però fins que no he arribat al centre no he treballat amb graelles d’observació, informes, contractes entre alumne i centre, qüestionaris als mestres, a les famílies...A més, la posada en pràctica del pla m’ha fet haver de buscar informació i documentar-me sobre el tema a tractar. He trobat llibres molt interessants sobre TDAH, dislèxia, discalcúlia...que fins i tot continuo llegint per interès a la meva feina com a mestra.
Per últim, el diari de les pràctiques no és la primera vegada que el faig servir per fer les pràctiques d’una carrera, però si que he de dir que amb les noves tecnologies ha fet que fos més interactiu, més engrescador i un punt d’intercanvi amb la resta de companys. Per això penso que el blog ha estat una manera d’aprendre de les nostres pràctiques i de les dels companys, ja que podies consultar-les i fer un seguiment de les seves pràctiques. L’única cosa no tan positiva ha estat el poc temps que hem pogut dedicar, ja que entre les pràctiques al centre, les pacs que coincidien en el calendari ( no acabaves la pac1 i havies de començar el blog, i entremig l’anàlisi DAFO) i el temps que dedicaves a pujar coses al blog...m’hagués agradat fer-ho sense tenir tantes coses entre mans.
Això és el que he après, sempre es pot fer millor i això és el que intentaré fer a la meva vida professional.
Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada